Benvinguts a aquesta festa,
les senyores i els senyors,
benvinguts al habitatge
de la Societat d'Autors.

La festa que aquí ens aplega
i ens ofereix un tastet
per celebrar el seu nou disco
és el gran Radiokuartet.

És un goig que surti un disco
i un goig poder-lo sentir
tot picant alguna tapa
i remullant-ho amb bon vi.

Si em permeteu, seré crític,
radical, si se'm permet,
una anàlisi profunda
faré de Radiokuartet.

Anem d'entrada al fonema
que dels mots en forma el cos,
anem d'entrada al fonema
i convindreu que és compost.

Procedim amb valentia
i obrim-lo per la meitat:
d'una banda hi ha la ràdio,
quartet per l'altre costat.

Potser això sol ja ens diria
com deuen ser els components:
no són simples, són compostos,
amb diversos ingredients.

D'entrada són gent de ràdio,
periodistes, locutors,
com que sempre sintonitzen
són bons comunicadors.

Saben triar el repertori,
servir-lo ben amanit,
saben cuidar el pollastre
i saben cuidar el farcit.

Tangos, xotis i masurques,
suite de pasdobles i vals,
porten gresca i bonhomia
pels envelats i els locals.

I encara, i els fans ja ho saben,
fins hi ha en el seu palmarès
alguna peça dels Beatles
tot i que en el disc no hi és.

Aquest xicots són de Gràcia
no ho poden amagar pas:
tot de racons de la vila
per 'quest disc treuen el nas.

No vull allargar-me massa,
que després em renyaran
només vull felicitar-los
 perquè han gravat per TRAM.

Com que estem en 'questa casa,
que treballa amb tant primor,
 per 'ver fet aquest romanço
 reclamo els meus drets d'autor.

No patiu que era una broma
com ho hauria de cobrar?
Els artistes cobraríem
     pel sol fet d'estornudar.

Un visca pel Radiokuartet,
i per TRAM que els va gravar,
 i un visca pels periodistes
que han vingut a treballar.

Jaume Arnella