Aquest és el text de l'e-mail que em va enviar el meu germà Quim des d'Auckland, Nova Zelanda,
on viu des de fa més de 30 anys, després de veure el Concert-Homenatge a Joan Baptista Humet.
En Quim i en Joan Baptista varen passar moltes hores a finals dels seixanta i principis dels setanta,
al "cuartu de la música", que és com anomenàvem, a casa nostra,  el lloc d'escoltar i enregistrar la
música que tocàvem i composàvem. Encara en queden magnifiques gravacions en aquells vells rodets
de cinta oberta del magnetòfon Ingra. Allà es feien els arranjaments que després i durant més de 2
anys vàrem tocar en els molts concerts per tot Catalunya.
 

____________________
________________________Josep Maria, Joan Baptista i Quim
_____________________     __Barcelona 12 de gener de 2004
__l'última vegada que vàrem estar els tres junts, en una visita d'en Quim a Catalunya
 

El comentari d'en Quim Francino

Hola Josep Maria,
Be,  tal com ho demanaves,  et passo a fer una review-comentari-opinió personal i subjectiva
del concert tribut al nostre estimat amic i, per un temps, col·lega musical.
Prepara’t, posat còmode que ara això anirà per llarg.
D’inici diré que es veu maca i impressiona la sala amb tot el públic, fins lluny al darrera.
El vídeo homenatge del principi, amb fotos d’ell, esta molt be i m’agrada que hi hagi una foto
treta d’un dels recitals amb nosaltres, be, crec que va ser el primer que vàrem fer, oi?
No recordo haver vist mai una foto d’ell amb bigoti i li dona un 'look' bastant diferent.
M’agrada la Núria Feliu recitant el  Que ens veiem un dia, camarada.   La paraula 'camarada'
sempre em fa pensar amb el tiet 'Josè', es clar.
Un paio interessant, i bon pianista, es el Lucki Guri, del que no n’havia sentit parlar mai.
M’agrada molt com toca Clara, en aquell petit 'demo'.
Em fa molta gracia (no de riure) veure a l'Ana Belen. Jo n’era un fan d’ella, que jo recordi.
Era molt maca i bona actriu. Fa tants anys... Es veu prou maca encara.
Crec que fa una bona versió de Clara i el seu fill, el David San José, malgrat esta nerviós, toca
be i es emotiu, sent de família i tot.
Trobo que ell sa sembla amb sa mare quan era d’aquella edat, tant paral·lelament com el Dahni
sa sembla amb el seu pare George.
M’agrada molt el poema que fa l'Amparo Moreno. Em recorda l’estil d’escriure del Machado i el
'performa' excel·lentment. Les dues vegades que l’he escoltat, m’ha emocionat el tros final, quan,
i com, anomena la Clara. Molt original i intel·ligent.
Els de Navarrès ja se senten tots emocionats i excitats. Crec que al Joan l'hi haurà agradat molt
també.
De l’actuació vostra, amb el Joan Isaac, ja ten vaig parlar però et torno a dir que es emotiva i
emocionant per la seva senzillesa i per les memòries que la cançó en si em fa recordar.
També m’agrada com el Joan Isaac pronuncia el teu cognom "Franssino" i no "Fransino", com
tantes vegades l’he sentit per diversos locutors de radio a traves d’els anys. Suposo que això a
tu tant te fot doncs, si no mes, ja hi estàs acostumat però, a mi que soc un maniàtic per aquestes
coses, m’agrada que es pronunciï correctament, que no costa pas tant, tu.
Suposo també que ets amic de molts anys del Joan-Eloi Vila i que potser has tocat amb ell altres
vegades.
M’agrada la seva versió instrumental del Solo Soy Un Ser Humano, també per la senzillesa i la
'nakedness' d’instrumentació. Encara que, si tu hi haguessis tocat el baix, no l'hi hagués fet cap
mal, eh.
El fet de que esperessin que la gent si apuntes a cantar 'en massa', era potser una mica ambiciós,
no?
M’agrada el segment del Dyango, el que recordo també de la meva joventut, però no massa, sinó
perquè te un nom tant destacat. El presentador estava nerviós perquè ell parla molt i a poc a poc,
però jo el trobo interessant i emotiu.
M’agrada la versió que fa del Que No Soy Yo. M'agrada com canta aquest paio. Ames, no se perquè,
la seva fesomia em fa pensar amb el Cassen i també amb el William Shatner. Ja veus...
Esperava 'amb candeletes' la presencia del Joan Manuel Serrat, es clar. M’hagués agradat que digues
unes paraules, memòries d'ell amb el Joan Baptista, per petites que fossin, per sentir el que creia
d'ell però va anar per feina. Fa una versió 'modesta' del Fulls. Vull dir mes aviat 'low-key', o sigui,
quasi com un assaig íntim. Maca però.
Ara li toca el torn al Moncho i la seva tropa. Naturalment que també son nous per mi però a mi
sempre m’ha agradat aquest so, aquest 'flavour' de hispanoamericà i, aquesta versió de Terciopelo,
esta molt be.
De nou suposo que tu ets amic i coneixes la Marina Rossell de fa anys. Ja sento que ella era amiga
intima del Joan i que va ser una promotora important per que es fes aquest homenatge a ell.
La seva versió de Gemma esta be, mes que res per el significat i l’ocasió.
M’agrada el grup que l’acompanya i el fet de que fan algunes harmonies vocals. M’agrada també
el guitarrista, com toca, i l’arranjament.
Ara tenim al Victor Manuel, que també es ja de la meva època. El recordo malgrat no puc pensar
ara en cap de les seves cançons. També es maco el fet de que l’acompanya el seu fill, com a l'Ana.
M’agrada també la cançó que canta, Layetana Abajo, doncs crec que li va a ell.
La Maria Del Mar Bonet fa un bon Si Te M'en Vas, una de les meves cançons favorites d'en Joan
Baptista.
Es maco que el Lluís Llach toqui el piano, acompanyant al Jordi Batiste.  Em fa gracia veure al
Jordi doncs, encara que jo no el coneixes, recordo veure’l quan era jove, amb tu, a varis llocs.
Crec que un dia va ser a casa a dormir, oi?
M’agrada la seva veu i com canta la cançó Fins Que El Silenci Ve.
D’entrada no l’identificava doncs fa molts anys que no l’he vist. A les hores he 'desenterrat' el LP
doble que tinc de 'Canet Rock', a on hi ha una foto d'ell a la portada, i ara ja l'hi veig més la semblada.
Interessant el que expliquen de la participació del Joan Baptista, com a actor-cantant, a 'l'opera-rock'
La Granja Animal.
L’última actuació musical es a càrrec del grup Pegasus, que fa una versió instrumental de Clara que
esta molt be. Desprès es transforma en un 'meddley' quan hi afegeixen una mica de Gemma a la
barreja. Personalment crec que hagués quedat millor si només haguessin fet la Clara però, es clar,
'entre gustos, no hay disputas', tu.
A l’Agustí Humet si que el recordo prou be, encara que, es clar, ara j es molt mes gran i ha canviat
d’aspecte general però te un bon cabell gris, no?
Parla be i es natural i positiu al mateix temps que emocionant.
Les paraules que el Lluís Marrasé llegeix, que va escriure el Joan Baptista, son molt poignants i serenes.
Es fantàstic com ell estava tant al cas de la situació i podia parlar així, com aquell qui res, sabent que ja
seria al altre mon quan fossin llegides.
Finalment, es encara mes fantàstic, per mi, veure el Joan 'live, in concert', i al Palau de la Musica, un
lloc que hauria sigut molt important per ell de cantar-hi, oi?
Fa una bona interpretació del Hay Que Vivir.
I així s’acaba el concert-homenatge, tant emotiu i merescut.
En resum, un aconteixement històric en la cultura musical catalana i, com no, a la castellana també.
Una cosa he de dir:
Malgrat tothom fa bones interpretacions de les cançons, aquesta ocasió m’ha fet donar mes compta de
com el Joan Baptista canta els seus treballs propis.
El matis, l’emoció que hi posa quan canta, ara l’aprecio mes al comparar-lo amb altres cantants fent les
mateixes cançons. Crec que al haver-les escrit ell, les canta amb una passió i una personalització mes
intima i forta. Això es natural, es clar.
Vull dir que, per exemple, malgrat el Serrat canta el Fulls amb tendresa i be, la versió del Joan Baptista
te mes vida i es mes...comunicativa, directa i expressiva.
No se si m’explico.
Un altre exemple es la cantada del Joan Isaac. Ell canta el Busco Una Flor amb emoció i 'feeling' però,
com que no es part integra d'ell mateix, no hi te la sinceritat que li dona el Joan. Sobretot al final, hi
trobo a faltar la veu alta del "Tants desigs s’ofeguen...", on li dona un to de emoció real i d’acceptació i
esperança per el futur.
Em sorprèn que no es mencioni enlloc la seva Kristine. Hi pren part important a la seva carrera, no?...

Quim Francino
Auckland (New Zealand)
3 gener 2009
 

_____________________________________________tornar