LA VALL D'EN BAS
En sortir d'Olot per la carretera de Santa Coloma de
Farners, després de la Solfa, es pot
gaudir d'un paisatge d'una gran bellesa : la Vall
d'en Bas. Aquesta petita extensió de conreus,
rierols i ufanosa vegetació ofereixen tot el que el viatger pot
desitjar.
La Vall d'en Bas deu els seus orígens als vessaments de la lava
del volcà del Croscat, que van
provocar una barrera natural en els curs del riu Fluvià
abans d'entrar a la cubeta olotina, i
com a conseqüència directa d'aquest barratge, la
formació d'uns aiguamolls a la conca alta
del riu que no es varen eixugar fins al segle 17 i dels quals encara restes
testimonials.
L'aportació de terres i altres materials a través
del riu fins a aquests aiguamolls va formar
el perfil actual de la plana de la Vall d'en Bas. Si contemplem
la Vall des de qualsevol punt
mitjanament elevat és fàcil deduir el nivell de l'antic embassament
; a més, es pot comprovar
que les construccions més antigues es troben en punts elevats.
Un altre fet físic que va condicionar l'evolució
històrica de la Vall és el gran terratrèmol
del segle 15, que causà la destrucció total o parcial de
les construccions de l'època.
Situada entre els 450 i 1515m d'altitud i amb una
extensió de 90.5 km2 la vall d'en Bas es
podria definir com un indret de contrastos naturals.
La pluja i el sol que sovint hi són
presents al mateix temps, la constant variació de llums i
ombres, la plana i les muntanyes, la diversitat
de boscos formats per alzinars, rouredes,
fagedes, arbres de ribera i fins i
tot algunes coníferes, i la fauna, també
variada però
esquerpa li donen un atractiu que sorpren sempre els forasters
i molt sovint, també als seus
mateixos habitants.
La Vall, pintada per en Josep Maria Colomer