EL PRINCIPI DE TOT PLEGAT

El grup sorgeix a Olot a finals de l'any  1982  amb  l'intenció de recrear temes de finals dels 60  i principis dels 70 - el rock de llei - juntament amb temes propis.
Ells: CARLUS FONTFREDA,   que amb en Vesper Brosa fromaven el Déu N'hi Duo,   i TON TORNÉ -veus i guitarres-,  PAM VILA -veu i baix- i  JOAN VILANOVA - veu i bateria-.
Son temps d'assaig en corts de vaques (equivalent garrotxí del garatge urbà)i actuacions d'ambit comarcal.
Pel setembre de 1984 ja hi ha prou repertori com per fer una primera actuació amb temes només
de collita pròpia. Les porqueríes i animalades s'havien anat acumulant a cada cançó,  - "E moda ser gras"  -  "L'Escaufabarguetes"  -  "Galió"  -, etc. queden, una vegada dites d'una sola tirada,
conceptualitzades en un nou estil: el "rock-bacó".

DEL ROCK-BACÓ A LES VACANCES PAGADES

A la primavera del 1985 canten  "El Rock de la Tura" al programa "Comarques" de TVE-2 i les
actuacions es multipliquen  i  l'àmbit comarcal  ja  s'ha tornat provincial.  A l'estiu d'aquest any s'edita el primer disc mut de l'història: "Textes Tèxtils,  Sans, Butifarres i Pernils",   un compendi il.lustrat de les cançons  d'aquesta primera època.  La manca de pressupost per editar un disc de debò-que soni-, es supleix amb un recull de lletres i dibuixos en format de disc.   I així
els  fans poden gaudir  les porqueries que els successius i deficients equips de so deixen entendre.
El disc mut  té,  fins  i  tot,  ressò  radiofònic  amb la intervenció al programa que el trio Barnils, Monzó i Vendrell fan a Catalunya Ràdio.
Durant la tardor d'aquest any 1985, i per motius que no venen al cas, es queden sense bateria, es
a dir sense la possibilitat de fer actuacions i amb la història encallada.

AMPLIACIÓ EN DUES ETAPES

La història no romàn gaïre temps encallada i de la beta del "rock-bacó" neixen noves cançons...
"Vols venir a marina amb mi?",    "Anna. O cures de yogurt",    "Si les mirades xinessin",   etc.
A  finals  de  1986  s'incorporen al grup dues mainades  (llavors):  MON VILANOVA  -bateria-
i  JORDI SABATER  -teclats i fresses estranyes-.   Es  regularitzen els assaigs  i  composen noves
cançons tornant a actuar al les Festes de Gràcia, de Barcelona, l'estiu del 1987. La nova posta en
escena compta  amb  la  col.laboració  de  PERE TENAS,  un domador de calamarços,  que amb perícia, escenifica  les seves pròpies porqueríes sobre diversos animals morts.
A  principis  de  1988  el  grup es tanca en un estudi de Pals, per enregistrar una maqueta, en  K7
amb el títol "Ja Estem En Cinta", de la qual s'en venen més de set-cents exemplars, en poc més
d'un any,  tot  i  la seva distribució en plà casolà.   La cinta es dona a conèixer a un bon nombre d'emissores  i  el  "rock-bacó",  es pot escoltar  a  tot  Catalunya fins i tot a la Fira del Teatre de Tàrregaen una actuació que reprodueix la final d'un concurs muntat per una coneguda emissora de ràdio nacional i que el grup guanya per votació popular.
L'increment d'actuacions durant l'any 1989 comporta un augment del catxet, el qual l'hi permet
al grup,  contractar un percussionista canari-veneçolà,  en  SUSO CASTILLO  i  un tècnic de so
estable, en JAUME DORCA.

DOS ANYS PER ENLLAUNAR ONZE CANÇONS

L'any 1999 comença amb la gravació de la cançó "Lo nostre s'ha acabat" -amb el pseudònim de
F.U.M. de Celtas- per un disc editat per TRAM en commemoració de la mort, enterro, funerals i
honres dels cigarrets Celtas.
A la primavera els entrevisten al Canal 33 i començen a gravar nou material sota la supervisió de
SALVADOR NIEBLA. Són set temes als que se n'afegeixen cinc més durant el  1991  i es mesclen
a començaments del 1992.  Tot això en un procés artesanal  i  apartats del boom que comença ha experimentar el rock català.
En SUSO, després de suportar durant dos anys el dur microclima de l'hivern garrotxí, emigra cap
a terres més calentes,  però encara ajuda al grup a gravar la segona tongada de cançons  i actua a la presentació del nou treball,   editat amb gosadía per Alternativa, en formats de Compact-Disc i
K7:  "Sardines Bordes". La seva sortida propicia me´s actuacions al grup, així com la presència a  diferents  emissores de  ràdio de les  comarques  de  Girona  i  Barcelona,  entre les que destaca l'Altaveu Frontera de Sant Boi de Llobregat al setembre de 1993.
L'any 1994 graven el tema "Desde que no fumes Celtes"  en el CD  col.lectiu editat per TRAM  i actúen a les presentacions que es fan a Olot i al Centre Artesà de Gràcia, a Barcelona.
El 1996 interpreten un nou tema, "M'agrado lleig" en el programa "Som i Serem" que s'emet per
TV3.   I ho fan en directe,  quan la norma del programa és que els grups que hi actúen ho facin en play back.
L'any 1995 surt un recopilatori amb el títol  genèric de "10 Anys de Rock a Girona" editat  per Caixa de Girona en el que els grups punters de les comarques gironines que han gravat algun disc
hi col.laboren en un tema. XUCU-PÀ cedeix gentilment (és a dir, de franc)  la cançó del  Compact
Disc "Sardines Bordes"... "El filet tenia un preu".
L'any 1998,  els millors cent discs de la música gravada en català en aquest país tenet un company distingit: el CD "Sardines Bordes". Això és segons la classificació que fa la revista Enderrock.